Antiga espina dorsal de la Girona medieval, barroca i vuitcentista, és l'espai públic més concorregut i emblemàtic de Girona. Això no obstant, l'existència de la Rambla és força nova, atès que la seva configuració data del 1885 quan l'arquitecte municipal Martí Sureda unificà la plaça de les cols amb el carrer d'abeuradors i les voltes d'esparters, que féu enderrocar. Tot l'espai es convertí aleshores en un passeig arbrat amb til·lers i bancs que passà a anomenar-se Rambla de la Llibertat, en honor a l'arbre de la Llibertat que s'hi plantà al 1869, durant el sexenni democràtic. Encara que l'espai fou molt intervingut per Sureda, conservà una part de les porxades medievals i alguns dels palaus de la mateixa època. Això no obstant, la construcció d'immobles vuitcentistes fou força elevada i transformà en part el caràcter medieval de l'espai. Actualment la Rambla és l'eix d'entrada al Barri Vell per als turistes que arriben a la ciutat i un lloc de passeig per als gironins "de tota la vida", que mantenen els costums de comprar flors les floristeries ambulants que cada dissabte estableixen la seva parada o "fer el vermut" en algun dels cafès de la Rambla.

Escultures d’en Xicu Cabanyes.

No és gens arriscat de qualificar Xicu Cabanyes d'artista insòlit, i la seva obra, de gens corrent. En el camp de l'art, on costa tant trobar creadors que facin noves propostes, o que, simplement, diguin alguna cosa de nou, és d'agrair que hi hagi un artista singular –com el va qualificar Cirici Pellicer– que, sobretot a través del Bosc de Can Ginebreda, ens faci el regal d'una experiència inoblidable: art i vida, natura i artifici en un conjunt realment únic.

Us oferim la possibilitat de fer una visita apassionant pel bosc d'en Xicu Cabanyes, la terra que l'ha vist créixer i el paisatge que l'ha inspirat.

Museu dedicat a les relíquies i objectes de valor acumulats pel Capítol de la Catedral de Girona. Es poden contemplar col·leccions dedicades a l’art sacre, objectes litúrgics i obres d’orfebreria.

Antic monestir del segle XII. L'església consta de tres naus, capçalera amb cinc absis de planta semicircular oberts al transsepte, campanar vuitavat de tres pisos i un magnífic claustre, els capitells del qual estan ornamentats amb temes bíblics i vegetals. El claustre és de planta rectangular i té un petit pati. Actualment acull les dependències del Museu Arqueològic de Catalunya.

La Fundació La Caixa ha a crear un parc d'escultures als jardins del Cap Roig que està format inicialment per una dotzena d'obres de gran format i d'autors de reconegut prestigi.

Les obres que actualment s'hi poden veure pertanyen als artistes: Néstor Basterretxea, Miquel Berrocal, Xavier Corberó, Amadeo Gabino, Marcel Martí, Santi Moix, Jorge Oteiza, Jaume Plensa, Riera i Aragó, Paul Suter i Francesc Torres Monsó, alguns dels quals ja havien exposat amb anterioritat al Centre Cultural de la Fontana d'Or de Girona o al mateix Cap Roig.

Des de la seva inauguració el museu s’instal·là en un edifici municipal de la Plaça dels Estudis núm. 2, als límits del Barri Vell de Banyoles. Des d’aleshores fins avui, el Museu Darder no ha canviat la seva ubicació, encara que amb els anys va anar ampliant els espai que ocupava, passant de les dues primeres sales inicials a la planta baixa a una exposició permanent a tota la planta baixa, i diversos magatzems, sales de treball i oficines a les plantes primera i segona, que s'havien compartit amb diferents entitats al llarg dels anys.

Monestir benedictí fundat l'any 977. L'edifici té una planta basilical de tres naus, la central coberta amb volta de canó de mig punt i les laterals amb voltes d'un quart de cercle, amb transsepte que sobresurt pels extrems i amb un absis central realçat per un deambulatori ornamentat amb capitells d'influència italiana. Del conjunt monacal, un dels més notables del romànic català, només en queda l'església, de planta basilical.

Aquest edifici d’estil romànic es va construir el 1194 tot imitant l’estructura dels banys musulmans, aleshores de moda. El 1294 es van haver de reparar les greus destrosses deixades pel setge de 1283. En el segle XV l’establiment es va clausurar. A partir d’aquell moment l’edifici va estar en mans privades. El 1617 s’hi va instaurar un convent de caputxines que van convertir el lloc en rebost, cuina i bugaderia. En el segle XIX era conegut amb el nom de Banys Àrabs. Finalment, el 1929, els antics banys van passar a gestió pública per tal de fer-ne la rehabilitació.

El Museu d'Història de la Ciutat és un museu viu, que s'obre a la ciutat, que es mou i que convida a la participació i dóna a conèixer el procés de formació de Girona, des de l'aparició de les primeres restes humanes a la zona fins a la transició a la democràcia i parlar de la societat que ha fet possible, en un recorregut cronològic que comprèn catorze sales que es completa amb diversos àmbits temàtics com el que està dedicat la Girona industrial. Ciutat pionera, la sala de la sardana i la cobla i l'espai contemporani. Els seus continguts els trobem repartits entre l'edifici principal, situat al carrer de la Força i escampats per diferents indrets de la ciutat, que s'integren a la Xarxa d'Espais de memòria Democràtica com són el refugi antiaeri del Jardí de la Infància, la presó provincial i la fossa comuna que són una extensió de la sala dedicada a la Guerra Civil i també gestiona el taller de la Marfà, futur centre d'interpretació de patrimoni industrial de la ciutat.

El pont de pedra (o l'Isabel II) data de 1849 i substituí el pont medieval que unia els dos barris de la ciutat.